Una de bona i un altra de dolenta

0
Els futbolistes blan-i-claus marxen capcots al vestidor
Els jugadors de l'Espanyol, desprès de perdre davant l'Sporting.
Els futbolistes blan-i-claus marxen capcots al vestidor
Els jugadors de l’Espanyol, desprès de perdre davant l’Sporting.

Sergio González no dóna amb la tecla justa en un equip que és capaç de canviar de cara en tan sols uns dies

La situació de l’Espanyol a la Lliga no és dolenta, però el pessimisme que trobem al voltant de l’entitat blanc-i-blava ens fa pensar el contrari. Els afeccionats es mostren molt crítics amb l’equip, assenyalen certs jugadors i sene entendre com es pot passar de fer grans partits com el del València, equip al qual es va guanyar per la mínima amb un Espanyol que encara es va merèixer més, a altres com el que va enfrontar als blanc-i-blaus al Dépor, en un xoc on van caure per un clar 3-0 pocs dies després de la demostració de futbol davant  els de Nuno Espírito Santo.

Així doncs, desgranem per què es donen aquests contrastos. Per començar, tenim un equip molt jove, un dels que té la mitjana d’edat més baixa (25’7 anys) de tota Primera Divisió, només superat en jovent pel Celta, l’Sporting i el València. Una  plantilla en què fins a cinc jugadors (Raillo, Rober Correa, Mamadou, Marco Asensio i Burgui) debuten aquesta temporada a la categoria reina del futbol espanyol i en la que trobem diversos jugadors molt joves que s’han vist de la nit al dia amb una gran responsabilitat, cas de Pau López o Rubén Duarte.

Aquest equip, a més a més, s’ha quedat orfe de referents. Kiko Casilla, Héctor Moreno, Cristhian Stuani i Sergio Garcia han marxat aquest estiu; Felipe Caicedo és l’únic jugador que la temporada passada marcava diferències que segueix a la plantilla. És cert que Oscar Perarnau, director esportiu de l’equip, ha cobert molt bé les baixes amb les incorporacions de Gerard Moreno i Marco Asensio, però aquests dos s’han d’anar fent a l’equip de mica en mica. Era una quimera esperar rendiment immediat, tot i que no han trigat a demostrar el seu nivell. Respecte a la baixa del mexicà, no s’ha pogut fitxar cap jugador de les garanties que oferia Moreno, i l’Espanyol ho està notant.

Però tot això ja ho sabíem abans de començar la Lliga. Els veritables problemes pel que fa al joc són diversos. Un d’ells, poder el més preocupant, és la fragilitat defensiva. Amb 16 gols encaixats, l’Espanyol és l’equip del futbol professional que més dianes rep. La mala forma física de Ciani, que va quedar retractat el dia del seu debut davant el Reial Madrid i que des d’aleshores no ha tornat ha jugar un sol minut; la tendresa de Raillo, que va tenir un greu error de marca a Soldado en l’empat  del Vila-real a la segona jornada (el partit va acabar 3-1 pels castellonencs); o la falta de solidesa i de determinació d’Enzo Roco, enviant una pilota fora sense cap tipus de pressió en l’últim partit contra l’Sporting, fet que va provocar una sacada de banda dels asturians que va permetre el gol de la victòria dels d’Abelardo, fets que preocupen l’afició i a l’entrenador. Álvaro, que tan sols fa una temporada que és al club, és incapaç de controlar tot sol una defensa que fa aigües.

Però també és un mal de cap les desconnexions de l’equip, la falta de tensió necessària per jugar 90 minuts. En els dos últims partits hem vist que aquest problema arriba d’hora, ja que tant Deportivo de la Coruña com Sporting es van avançar al marcador en els primers minuts. El mateix va passar contra la Reial Societat, tot i que es va acabar guanyant, i contra el Reial Madrid, mentre que a El Madrigal l’equip va patir aquest problema a la segona meitat donat a, precisament, un altre  obstacle que l’Espanyol no pot superar: els gols en contra. Excepte el dia de la Reial Societat i els que l’equip no va encaixar, cada cop que els de Sergio González reben un gol acoten el cap. Tot i això, sembla que de mica en mica els blanc-i-blaus comencen a superar aquesta por, tal com va ocórrer contra l’Sporting, on van empatar després del gol de Halilovic i van estar a prop del segon, tot i que en una mala jugada del destí va ser el rival el que va marcar en l’última jugada del matx.

Connexió amb la grada

Tot això, juntament amb errors individuals puntuals que s’han pagat a un preu molt car, fa que l’Espanyol no aixequi el cap. A més a més, ara les lesions estan estrenyent i dos futbolistes que havien de ser importants com Diop i Gerard Moreno són baixa, als quals s’ha unit en les últimes hores el canterà Joan Jordà. A tot aquest baix rendiment cal unir-li en els últims partits la falta de connexió entre la grada i l’equip, escoltant-se més xiulets que cántics d’animació al Power8 i més crítiques que bones paraules a les xarxes socials. Ahir a roda de premsa, Javi López va ser molt clar: “Si perdem la unió entre grada i equip, estem perduts”. Que aquesta bonica connexió torni; és el començament d’un Espanyol sòlid i amb caràcter. Pel demès ja està treballant força Sergio González i, amb setmana i mitja per davant, segur que quan torni la Lliga veiem un equip molt diferent.