Aprofitem el Dia Internacional Contra la Violència envers les Dones per analitzar quina situació es viu a Espanya anys després de l’aprovació de la llei contra la violència de gènere

 

Cada 25 de novembre des de 1981 es conmemora el Dia Internacional Contra la Violència envers les Dones. Es va escollir aquesta data per retre homenatge a les germanes Maria Teresa, Minerva i Patria Mirabal, que van ser assassinades per la policia secreta del dictador de la República Dominicana, Rafael Trujillo, quan anaven a visitar els seus marits empresonats a Puerto Plata.

Com cada any, es fan activitats per recordar les dones assassinades i per conscienciar a la població que la violència que s’exerceix sobre elles no és només física, sinó que també es psicològica i simbòlica. La ONU considera aquesta violència “una pandèmia”. De fet, la principal causa de mort entre les dones d’entre 15 i 44 anys del món és la violència masclista.

Les dades també diuen que una de cada tres dones al món ha patit alguna agressió física o sexual i que “del 45% al 55%” de les que viuen a la Unió Europea han patit assetjament sexual. Si ens centrem en l’Estat espanyol, un total de 700 dones han estat assassinades entre 2003 i 2015. Molts col·lectius feministes demanen que es consideri terrorisme masclista, però no es veu com a tal. En canvi, ETA va matar a 829 persones durant els 50 anys d’activitat armada. El masclisme mata més que ETA, però segueix sent invisible en molts àmbits. 

“No morim, ens maten” no és només una consigna, és la realitat als mitjans.

Aquesta invisibilització ve donada, bàsicament, pel fet que quan s’informa sobre els assassinats de les dones es fa com si fossin casos aïllats. L’ús del llenguatge és un factor clau a l’hora de visibilitzar la violència masclista. “No morim, ens maten” no és només una consigna, és la realitat als mitjans. Als titulars no s’indica que un home ha matat una dona, sinó que es diu que una dona ha mort “a mans” d’algú. Només de canviar “morir” per “matar”, es visibilitzaria per què mor i es responsabilitzaria el subjecte de l’acció.

La violència masclista és aquella exercida sobre les dones pel simple fet de ser dones. L’assassinat és la màxima expressió, però hi ha altres manifestacions d’aquesta violència que no són tan visibles. L’allau d’anuncis i ficció amb models de bellesa inassumibles o els patrons de gènere instaurats serien alguns tipus. Per exemple, les dones quasi mai seran trucades com a expertes a una tertúlia per parlar de terrorisme jihadista, però si ho seran per parlar de sanitat o eduació. Com que, segons els rols establerts socialment, elles són les cuidadores i les més empàtiques no seria lògic que assistissin per parlar de violència, aspecte associat directament amb la virilitat, amb l’home.

Des de 2004, a l’Estat espanyol hi ha una Llei Integral contra la Violència de Gènere. El problema és que no és integral i no s’ha pogut acabar de desenvolupar en la seva totalitat per falta de pressupost. No arriba a tots els àmbits, ja que aquelles dones que no han estat assassinades per la parella o exparella no es consideren víctimes de violència de gènere. És per això que es va començar a parlar de feminicidi, un terme que es va començar a utilitzar al món anglosaxó i que va ser introduït al castellanoparlant per l’antropòloga mexicana Marcela Lagarde. Així, tots aquells assassinats de dones comesos per una relació de poder, queden englobades.

Però per fer integral aquesta lluita contra la violència de gènere no basta amb canviar els termes. S’ha de deixar de retallar en les campanyes de prevenció i en la justícia. Però també s’ha de deixar de retallar en educació i sanitat, en escoles bressol i cures, per a què es pugui conciliar realment vida familiar i vida laboral. Per fer integral aquesta lluita s’ha d’incloure als homes, que són els autors de la violència masclista, i són els que haurien d’estar conscienciants sobre quin paper juguen i fins quan el volen seguir jugant. Per fer integral aquesta lluita, no s’hauria de recordar la violència masclista i com combatre-la un dia l’any, sinó que cada dia hauria de ser 25 de novembre.